TERESA MIRAMBELL EN EL RECORD

El dia de Sant Andreu, a La Canal es va presentar el documental que serveix per explicar la història d'aquesta sala polivalent i teatre en els seus primers 25 anys de vida. El documental recull molts fragments d'entrevistes; Teresa Mirambell hi explica, en el que deuen haver estat els seus últims comentaris de caràcter públic, que en el projecte de la sala hi havia la intenció de reflectir-hi un cobert de casa de pagès, atès que el lloc de la Canal està associat a la masia amb aquest nom.

L'obra de govern dels mandats que van comptar amb l'empenta i la gestió de Mirambell és extensa i serviria, almenys en part, per començar a esbossar el dibuix de la Tona actual. Destaco les realitzacions més rellevants: l'obertura de la residència del Casal d'Avis; els treballs per disposar d'un servei de distribució d'aigua prou adequat a la població; la inauguració del pavelló d'esports i de l'Escola L'Era de Dalt; els actes de l'onzè centenari de la consagració de l'església de Sant Andreu del Castell i la festa de Tona Ciutat Gegantera; el començament de la publicació del Llibre de Tona i del Butlletí d'Informació Municipal; la reforma de la plaça Major i de l'edifici Caterina Figueras (per convertir-lo en Biblioteca); les primeres excavacions del Camp de les Lloses; el reforçament de la formació de persones adultes en el nostre poble; l'aprovació de la urbanització del sector de la Canal, i -com deia- el projecte i l'inici de les obres de la sala polivalent. D'altra banda, els mandats amb Mirambell al capdavant coincideixen amb la remodelació de l'antiga N-152, l'obertura del CAP i la inauguració de la depuradora d'aigües residuals.

En la vida política i social d'aquests anys, també hi va haver moments molt difícils, molt complexos. Estic segur que amb el temps se n'anirà obtenint una perspectiva més àmplia i desapassionada.

Les anàlisis que, davant qualsevol actuació política, busquen el distanciament i l'objectivitat sempre possibiliten balanços més justos, més equilibrats, més reals.

* * *

Per acabar..., sé que la Teresineta hauria agraït que li dediqués quatre paraules personals, al marge de la representativitat institucional. Ho intento. Ens agradava explicar el nostre doble parentesc: les àvies maternes eren germanes i, per una altra banda genealògica, proveníem (jo de més lluny que ella) del Colomer, casa de pagès a mig aire entre Taradell i Tona. Doncs bé: aquests vincles familiars han estat presents al llarg de tota la vida. I vull subratllar que, sobretot en la meva infantesa i en la jovenesa, sempre que a casa necessitàvem ajuda (per motius -a vegades greus- relacionats amb la salut o d'altra índole), decidida i intuïtiva com era, de seguida arribava el seu cop de mà, fins i tot abans de demanar-lo. El meu agraïment de tot cor. 

Com es pot suposar, no compartíem del tot la manera d'entendre la política, la Teresineta i jo, però aquest factor no representava cap impediment, ni hauria de ser mai un impediment, per a la cordialitat i les complicitats en les relacions humanes. Lamento que ens hagin quedat converses pendents, al tinter. Certament: la mort no ens ha permès de buscar un bon moment per omplir amb paraules tranquil·les alguns silencis. Però el fil de la vida, de fet, està format per molts fragments de frases no dites, de petits projectes que no han arribat a port, d'abraçades que desitjàvem i que no s'arribaran a produir mai.

* * *

Que serveixin de reconeixement de Teresa Mirambell en l'esfera pública, però també des del caliu dels llaços interpersonals, aquestes paraules banyades per la tristesa.
 

Amadeu Lleopart i Costa, en nom de l'Equip d'Alcaldia de l'Ajuntament de Tona