LA CONVERSA - MARGARIDA VALERI I FERRET

Ella ha estat un autèntic referent per a moltes dones i famílies de la comunitat educativa de Tona durant els 28 anys que va formar part de l’Escola Vedruna.

El passat 2021 se li va concedir el distintiu Mil·liari, per premiar els mereixements especials o els serveis extraordinaris prestats al poble de Tona.

Premi Mil·liari 2021, enhorabona! Com vas reaccionar quan t’ho van notificar?
Va ser una sorpresa que no esperava, a la meva manera de ser no encaixava, i la meva resposta va ser un NO. L’amor a tot el que era TONA per a mi, la meva comunitat i mestres de l’escola van ajudar-me a donar el SÍ.

Què ha significat que us hagin concedit aquest premi?
Reconèixer que tot el que tinc i sóc no és meu. M’ha estat donat per donar i compartir.

A a les persones que no us coneixen, que els explicareu sobre qui és la Margarida?
La Margarida és una Germana Vedruna que va tenir la sort de poder treballar com a mestre a Escola del Sagrat Cor de Tona, avui Escola Vedruna, formant part d’una comunitat de Germanes Vedruna, que feia molts anys que hi treballaven com a mestres. Quan hi vaig arribar l’Escola creixia en nombre d’alumnes i havien començat primer curs de Batxillerat, jo tenia 24 anys. En vaig marxar quan ja havia complert els cinquanta. Vaig néixer a Barcelona, filla de pares catalans i tinc set germans. Vaig estudiar a l’Escola Vedruna de Gràcia i als dinou anys vaig entrar al Noviciat de Vic de les Carmelites Vedruna.
M’agrada la música, el cant, la muntanya, la vida dels pobles, la seva història, el dibuix, l’art i la poesia. Intento viure la meva vida com a religiosa amb tota la seva profunditat, creient fermament en un Déu que és Amor i li he promès fidelitat.

Què li va significar el pas per l’Escola Vedruna de Tona?
Moltes coses. Conèixer el poble, la seva història, la seva gent, les seves festes i la seva manera de ser. Vaig aprendre que treballar junts tots els mestres, era fonamental per a dirigir una Escola.

En el moment de definició de l’ideari de l’escola, l’equip que el vau fer possible, quins objectius per al model d’escola teníeu?
Volíem una Escola Catalana, arrelada al País i amb valors cristians, on es tenia entre mans l’educació d’uns infants i adolescents cridats a treballar per a construir un món millor.
Volíem una escola participada i oberta cara el futur, una escola que tothom se la sentís seva, mestres, pares, alumnes i personal no docent, intentant entre tots crear llaços d’amistat. Una Escola de tots, amb les portes obertes.
El més important era treballar en equip, on totes les veus fossin escoltades i valorades, per arribar a un consens, a portar a terme amb la responsabilitat de tots, amb la certesa que cadascú podia donar i compartir el que era, feia i sabia.

Ens podeu explicar alguna anècdota dels anys viscuts a Tona?
La qualitat que més “m’adorna” és el ser despistada: un dia vaig pensar que tenia la tarda lliure i que a tres aniria a Barcelona a fer una gestió d’Escola. Quan sortia pel carrer Germana Victoria, un grup d’alumnes de Batxillerat treien el cap per la finestra de la classe mirant com jo marxava. Encuriosida els vaig preguntar: Què feu? Quina mestra teniu?. La resposta va ser: Tenim classe de religió amb tu. La sorpresa va ser gran. Gira cua Margarida i a classe!

Destaqueu-nos un punt fort de Tona i els seus veïns i veïnes.
És un poble de País i els seus veïns i veïnes gent oberta i acollidora.

Les preguntes curtes...

- He viscut a Tona desde... del 1961 al 1989

- El meu racó del poble... Les Feixetes

- Tona un moment de l’any... Nadal amb el Pessebre vivent

- M’agrada molt de Tona... l’Esbart Dansaire

- No m’agrada gens de Tona... el dèficit de mitjans de comunicació públics.

- Quan penso amb Tona penso en... un poble de Pau, acollidor i col·laborador.